Salut Mental Comunitària
Alcalde de Sant Boi de Llobregat
Pròleg
En un món cada dia més globalitzat les ciutats constitueixen elements primordials de les infrastructures i serveis dins de la xarxa de fluxos. Per tal de posicionar-se satisfactòriament cal que defineixin de manera acurada quins eixos estratègics la vertebren, per a convertir-se en un centre de producció i difusió de la ciència i la tecnologia i cercar un nou model de desenvolupament en el qual el valor afegit es situï en la capacitat d’innovació i en la creativitat de les persones, de les empreses i de les institucions.
En la nova etapa que iniciem i que tinc l’honor d’encapçalar posarem l’accent sobre la visió estratègica de la ciutat, la modernització de l’administració i l’impuls d’una nova manera de governar basada en la complicitat amb la ciutadania.
Més de 150 anys d’història compartida amb els malalts mentals des de que el Dr. Antoni Pujades s’instal·là a Sant Boi, una relació exemplar de la ciutadania amb els pacients que ens va fer ésser justos mereixedors del títol honorífic de “Vila Hospitalària” i un seguit de recursos assistencials, docents i de recerca capdavanters instal·lats a la nostra ciutat, feien força evident que l’eix estratègic de salut mental comunitària es convertiria en el nostre referent pels propers decennis. Certament se’ns ha conegut, sovint despectivament, com “el poble dels boixos” i no ens importa que així se’ns continuï coneixent arreu del món. Volem ésser reconeguts per la nostra sensibilitat cap els que pateixen, per la nostra capacitat de mantenir la memòria històrica tant en lo positiu com en lo negatiu que la psiquiatria ha tingut i per haver estat capaços de situar la salut mental comunitària en el lloc que es mereix. En una societat en la qual les malalties mentals resulten emergents, ens comprometem a oferir als qui les pateixen i a les seves famílies un espai on convergeixin la recerca, l’ensenyament i el guariment d’aquestes patologies i així obrir una porta a l’esperança per a molts ésser humans que sofreixen en el més íntim de si mateixos.
En el cas que ens ocupa cal tenir present que la cooperació entre els sectors públic i privat es fonamental i no sempre fàcil, per la qual cosa es necessari definir normes de joc molt clares i transparents que impedeixin l’aparició de punts de conflicte i friccions. Es tracta de crear sinèrgies, de sumar esforços i no pas de competir per un mateix espai, en el ben entès que l’objectiu final es compartit i beneficiós per a totes les parts implicades i pel conjunt de la societat a la qual ens hem compromès servir.
No es tracta d’aplicar conceptes propis del pensament únic, altrament es pretén que cadascuna de les institucions i persones es trobi còmode , útil i gratificada des de la defensa dels legítims posicionaments gestionats amb interès de sumar i no pas de restar. En definitiva un eix estratègic de ciutat s’ha de fonamentar en la cooperació pública i privada i en la participació ciutadana i aquesta es la nostra voluntat explícita.
Us encoratjo a gaudir d’aquesta oportunitat.
Jaume Bosch i Pugès
Alcalde
Les malalties mentals
Les malalties mentals
Les malalties mentals son freqüents i comunes a tots els països, generen un gran patiment i interfereixen de manera molt significativa en la vida dels malalts que les pateixen i de les persones que els envolten. Concretament a Europa representen la causa més freqüent de morbilitat i s’estima que, si més no, a una de cada quatre famílies hi ha al menys una persona amb trastorns mentals. De fet el 20% de la despesa sanitària a Europa es dedica a aquests processos i a la propera dècada seran la causa més freqüent de discapacitat. El seu impacte a la qualitat de vida es superior a moltes malalties cròniques metabòliques, osteoarticulars o cardiovasculars i l’OMS estima que un terç dels anys viscuts amb discapacitat son atribuïbles als trastorns neuropsiquiàtrics.
El nou per cent de la població espanyola pateix en l’actualitat un trastorn mental, excloent-hi d’aquesta xifra els ocasionats per l’ús indegut de substàncies, i un quinze per cent el patirà en el decurs de la seva vida, dades que sens dubte aniran en augment en el decurs dels propers anys. Les taxes de malaltia mental van en increment i permeten parlar d’una situació preocupant a curt i mig termini. Alhora els trastorns psiquiàtrics incrementen la morbilitat derivada de patir d’altres malalties, fonamentalment per les dificultats afegides que representen pel seguiment de les pautes diagnostiques, terapèutiques i de control d’aquestes.
Es ampli el ventall de patologies compreses sota l’epígraf de malaltia mental, les quals sovint segueixen un curs crònic i suposen una enorme càrrega per a les famílies, el sistema sanitari i el conjunt de la societat. Front això la resposta a donar te que incorporar valors socials i culturals que ens aboquin a un nou pacte social en relació a la salut mental.
La “Mental Health Act” de 1946, origen del moviment de salut mental comunitària, posa l’èmfasi en els programes preventius, en la capacitat dels recursos comunitaris per a no tenir que desplaçar al malalt del seu entorn social i en la necessitat de continuar oferint al pacient greu els serveis assistencials que precisa. D’altra banda la “Declaració de Hèlsinki en Salut Mental” suporta una estratègia d’abordatge integral de la salut mental basat en la promoció de la salut, la prevenció dels trastorns psiquiàtrics, el diagnòstic i tractament dels pacients, la coordinació institucional i la inserció social i laboral dels malalts. Aquesta estratègia, adoptada al conjunt de l’Estat des de les màximes autoritats en matèria de salut, incorpora entre els seus objectius potenciar la investigació en salut mental i aplicar eines que avaluïn el progrés del coneixement en aquest terreny.
L’Eix Estratègic de Salut Mental Sant Boi de Llobregat es sustenta en quatre conceptes recollits a l’anterior paràgraf: salut mental comunitària, estratègia integral, col·laboració institucional i potenciació de la investigació. Per raons d’història, trajectòria i oportunitat, l’àmbit de la salut, i més concretament la salut mental comunitària, s’ha constituït com a l’eix estratègic fonamental de la ciutat pels propers anys i un element primordial per a desenvolupar-lo rau en l’existència al municipi d’institucions amb una solvència reconeguda i en equipaments potents i moderns gestionats per aquestes, les quals no es limiten a donar una assistència de qualitat sinó que alhora aporten el valor afegit que proporciona treballar en els camps de la docència, la recerca i la innovació.
La missió
La missió
Aprofitar les potencialitats i les oportunitats que tenim com a ciutat per a transformar i posar en valor el nostre territori, generant riquesa per al municipi per tal de millorar la qualitat de vida de la nostra ciutadania.
Més concretament es tracta d’aconseguir que Sant Boi es consolidi com un referent nacional i europeu en l’àmbit de la salut mental comunitària tant pel que fa a l’assistència, la investigació i la docència, alhora que s’estableixi com a focus d’atracció de l’activitat econòmica relacionada amb el sector i, en tot cas, cercant el més ampli consens dels agents econòmics i socials de la ciutat.
