Salut Mental Comunitària
Història dels psiquiàtrics a Sant Boi de Llobregat
El Manicomi de Sant Boi va ser fundat pel Dr. Antoni Pujadas i Mayans (Igualada, 1812; Barcelona, 1881) al 1854, uns mesos després de l'ordre governativa de desnonament del centre psiquiàtric, que sota el dissimulat nom de Neothermas, havia creat al carrer Canuda de Barcelona. Era Pujadas una figura de vocació erràtica i força controvertida en l'època: polític, empresari, psiquiatre, suscitador d'admiradors i detractors, però difícilment d'indiferents. Amb tot, el centre que va fundar en un abandonat convent de servites de la llavors petita vila rural de Sant Boi, va ser objecte de grans elogis en l'època, per la seva modernitat en la concepció assistencial i en els espais físics.
A finals del segle XIX, l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu, des d'Itàlia, i amb el lideratge del Pare Benet Menni, tractava de refondre la seva presència a Espanya, d'on va haver de marxar després de la segona desamortització de Mendizábal. El 20 d'agost de 1895 culmina l'oferiment que els propietaris havien fet al Pare Menni, germà de l’Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu i fundador l’any 1881 de la congregació de les Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús, amb la venda definitiva del centre a l'Orde Hospitalari.
Durant més d'un segle els centres ha passat per moments de gran complexitat, tot lluitant per mantenir la dignitat de l'atenció, sempre dintre de les enormes limitacions que ha patit l'assistència psiquiàtrica a Espanya en tot el segle XX. És només en el darrer quart del segle passat que s'inicia una tímida reforma que anirà prenent cos en les darreries del període, amb el començament de la integració en el sistema sanitari.
